És el company silenciós dins de la pràctica. Aquell de qui menys es parla quan es parla del Reiki.
La teràpia, els cinc principis —Gokai—, la vida d’Usui Sensei, els símbols del Reiki, el tractament a distància… Tots omplen els llibres, les xerrades, els pòdcasts, però és l’autotractament de Reiki el que t’acompanya en el dia a dia, quan la vida es complica, quan apareix el dolor o quan tot sembla perdre l’equilibri.
L’escola de Reiki fundada per Usui Sensei es fonamenta en unes pràctiques senzilles, però profundes: la meditació Gasshō, el tractament o imposició de mans i els Gokai o cinc principis. Totes les tècniques i variacions dins de l’ensenyament del Reiki formen part d’una d’aquestes pràctiques.
La meditació, que durant molts anys va ser empetitida en els ensenyaments del Reiki occidental, sembla que està recuperant el seu lloc central en les escoles i en la pràctica del Reiki arreu del món. És difícil entendre el Reiki sense la meditació, ja que aquesta li atorga la profunditat, la claredat i la presència imprescindibles en el tractament i la comprensió de la pràctica.
El tractament es divideix en dues direccions: el que es fa als altres, comunament conegut com a «teràpia de Reiki», i el que es fa a un mateix, l’autotractament de Reiki. No obstant això, és de la teràpia als altres del que se sol parlar i escriure. És sobre la teràpia als altres que s’han fet estudis i publicat articles. L’autotractament de Reiki té poca presència en el món públic del Reiki, però molta en el privat.
Els Gokai, els cinc principis del Reiki que aprofundeixen en la naturalesa de l’enuig i de la preocupació, que promouen la gratitud i el treball constant i que supliquen pel retorn de l’amabilitat, són ben coneguts, encara que, en la meva opinió, menys treballats. Els estudiants i practicants de Reiki solem memoritzar-los, repetir-los i aprendre’ls en el japonès original, però no sempre hi reflexionem o els tenim presents en el nostre dia a dia. Els Gokai són una pràctica profunda que demana constància, comprensió i repetició.
Tot i que a les classes som molts els professors que insistim en la importància de l’autotractament de Reiki, és habitual que, passats els mesos i els anys, els alumnes donin més importància a les altres pràctiques del Reiki. Tanmateix, és aquest, l’autotractament de Reiki, el que converteix la pràctica del Reiki en un company inseparable. És l’autotractament de Reiki el que té cura del nostre cos, de vegades malmès; de les nostres emocions, moltes vegades desbordades; i de les nostres pors i dubtes.
L’autotractament de Reiki, aquesta imposició de mans que ens fem a nosaltres mateixos, és el cos de la pràctica, allò tangible, allò bàsic. Sí, els Gokai són l’ànima del Reiki, però és l’autotractament el que permet que la puresa del Reiki calmi el nostre dolor, ens doni direcció i ens aporti claredat.
Quan aconseguim tenir la regularitat necessària que tota disciplina espiritual necessita, aquests trenta, quaranta o seixanta minuts de Reiki diaris són els que alineen la nostra vida, l’equilibren i li donen la profunditat que massa vegades anhelem.
Quan finalment l’autotractament de Reiki rep l’atenció que mereix, sol ser per parlar o debatre sobre les seqüències de posicions. Alguns defensen que les mans haurien d’anar als set txakres principals de la filosofia hindú. Altres consideren que s’haurien de tractar els òrgans. Alguns advoquen per tractar el sistema limfàtic. I així, en discussions menys importants del que creiem, ens oblidem del que és realment important en l’autotractament de Reiki: fer-lo amb regularitat i amb presència.
Les posicions no són tan importants com l’actitud i la presència. Els tres o quatre minuts en cada posició que els professors ensenyem als nostres alumnes en el primer nivell de Reiki no són inflexibles, són un referent. Res més. L’autotractament de Reiki no demana set posicions, o nou, o vint-i-una; demana continuïtat, amabilitat… i presència.
La constància en l’autotractament de Reiki és molt més important que tota la resta. No hauríem de caure en l’error de pensar que unes posicions funcionaran mentre que d’altres no. És el fet de posar-se les mans i confiar en la puresa del Reiki el que permet comprendre —i comprovar— com el Reiki equilibra les nostres vides i sosté el nostre dolor quan aquest apareix.
Una de les «queixes» més habituals entre els alumnes és la de «sentir menys» quan es fa l’autotractament de Reiki que quan es fa tractament a altres persones. Aquesta disminució significativa en les sensacions provoca, en massa ocasions, un desencís amb l’autotractament que pot arribar a conduir a l’abandonament de la pràctica.
En realitat, on hauríem d’enfocar la nostra atenció, quan parlem del Reiki, no és tant en les sensacions durant la pràctica com en el nostre dia a dia. El Reiki promet —i promou— estabilitat, serenitat, salut i equilibri; per tant, la pràctica continuada afavoreix aquests beneficis més enllà de sensacions momentànies.
Les sensacions poden anar i venir, ser més o menys intenses. El nostre estat d’ànim, el cansament, el dia a dia… tot pot afectar la manera com percebem les sensacions, però la millora en la nostra vida és evident quan l’autotractament és continuat i persistent.
En els cursos de Reiki, després de rebre Reiju —iniciació al Reiki—, la majoria dels professors parlem de la importància de practicar amb total regularitat les tres setmanes següents: els ja coneguts 21 dies de Reiki. Tanmateix, són molts els alumnes que, després de practicar aquestes tres setmanes, comencen a ser menys constants en l’autotractament.
Potser l’ensenyament dels 21 dies de Reiki no afavoreix la continuïtat en la pràctica. El ioga, per exemple, posa molt d’èmfasi en la necessitat de la pràctica diària. El qigong també. La meditació també. Quan surts d’una formació de qualsevol d’aquestes disciplines, ets molt conscient que la regularitat en la pràctica és la clau. Potser al Reiki li manca aquesta claredat.
La constància en l’autotractament de Reiki és el més important en la pràctica del Reiki. Millora la claredat, redueix el cansament, aporta serenitat i repercuteix en les relacions. La trobada diària amb el Reiki et fa descobrir la «màgia» real del Reiki.
Et deixo amb uns autotractaments de Reiki guiats perquè recuperis la teva pràctica:
Aprendre Reiki al Japó permet situar la pràctica en un context cultural més ampli. Què cal tenir en compte en triar una formació i com plantegem el nostre viatge de mestratge a Kisetsu.
Una guia clara per començar a meditar des de zero: postura, respiració, durada, meditació guiada i com crear una pràctica constant.
Què s’aprèn en els tres nivells de Reiki, des de Shoden i l’autotractament fins a Okuden, els símbols i el mestratge Shinpiden.
