El camí del Sumi-e i el Shodō: disciplina, creativitat i meditació

Caligrafía japonesa meditativa conocida como Shodo
19 de febrer de 2025

Fa temps que aprenc i aprofundeixo en les arts de la pintura Sumi-e i l’escriptura oriental Shodō. Un camí exigent, disciplinat, i al mateix temps, infinitament bell.
Ambdues disciplines es despleguen com un camí d’autoconeixement, on la pràctica es converteix en una via de connexió amb un mateix, la creativitat, la filosofia i la meditació.

Shodō: Un mètode per oblidar el mètode

L’aprenentatge d’aquestes arts segueix un mètode ordenat: s’inicia amb l’estudi i la pràctica dels primers traços per familiaritzar-se amb el pinzell i les seves possibilitats. No obstant això, després d’aquesta primera fase estructurada, no hi ha un ordre fix. «És un mètode que ens convida a oblidar el mètode», permetent que aflori la creativitat i l’essència de l’artista.

Materials senzills, procés profund de meditació

Ambdues disciplines comparteixen materials essencials i accessibles: una barra d’encens, aigua, pinzell i paper d’arròs. Tota pràctica comença amb la preparació d’aquests elements, seguint l’ensenyança que «per fer un bon treball, primer cal afilar les eines».
La preparació de l’encens sòlid sobre la pedra és un ritual en si mateix. El contacte amb l’aigua, el moviment repetitiu i hipnòtic del triturat de l’encens calmen la ment i ens anclen al present.

El cos com a canal d’expressió

La preparació no es limita als materials; el cos també ha d’estar disposat. Abans de pintar, és fonamental fer exercicis que ajudin a adoptar una postura conscient i «digna», com deia el meu mestre. Ser conscients de la respiració és igualment important: quan el cos està receptiu, ens convertim en un canal perquè el traç, el kanji o la imatge que ja existeix a l’univers es manifesti al paper.
Un cop l’encens toca el paper, l’obra deixa de pertànyer-nos. El paper es converteix en un mirall que reflexa el nostre estat, els nostres pensaments i emocions. Aprendre a veure’ns a l’encens és un procés de descobriment. Amb el temps, la pràctica ens atorga confiança en el pinzell, permetent que la pinzellada neixi de la respiració i que, gairebé sense adonar-nos, aflori el que és espontani i essencial. És en aquest punt on sorgeix la bellesa que només pot néixer de l’ànima.
Deia el meu mestre: «La pràctica de les disciplines zen és el més semblant a fregar l’eternitat.»
T’invito a experimentar, conèixer i descobrir aquest camí.

Andi DomDom

Descobreix el nostre taller presencial a Barcelona: Introducció al Shodō i al Zen

Altres articles