M’agradaria parlar-te del camí espiritual del Reiki, el Reiki-Do.
Quan vaig conèixer el Reiki, el febrer de l’any 2002, la meva vida era molt, molt diferent a la que és ara. Molt pitjor. Òbviament, moltes coses han passat durant tots aquests anys que han pogut justificar o explicar aquest canvi, però no tinc cap dubte que la influència més significativa, poderosa i clara d’aquest gran canvi ha estat la pràctica del Reiki.
El Reiki va començar per a mi com una pràctica de curació o de salut. La meva comprensió del Reiki era extremadament limitada, i era aquesta pròpia limitació la que em portava a pensar que practicar Reiki diàriament ajudaria «simplement» a millorar la meva salut, vitalitat i estat d’ànim. Mai vaig pensar tot el que arribaria a significar el Reiki per a mi, ni molt menys que algun dia faria sessions de Reiki a desconeguts o que ho ensenyaria en diferents països.
El Reiki va entrar a la meva vida. Es va quedar. Va créixer. Ho va englobar tot. Em va fer feliç com mai havia pensat que es podia ser. La pràctica regular del Reiki em va introduir a la meditació i als hàbits saludables: entre els 16 i els 25 anys no vaig llegir ni un sol llibre. Després, entre 4 i 10 llibres per mes. Fumava. Bevia. Menjava de forma poc saludable. Dormia tard. No tenia empatia. No respectava la natura… Tot va canviar. En els moments difícils, el Reiki em va sostenir. En els moments massa fàcils, el Reiki em va moderar.
La pràctica regular del Reiki no només va créixer, sinó que es va establir com el centre de la meva vida. Fins i tot després de casar-me. Fins i tot després de ser pare. Si hi ha alguna cosa que he après durant aquests més de vint anys de pràctica és que, si ho permets, el Reiki no només millorarà la teva vida i el teu entorn, sinó que t’acompanyarà en un despertar espiritual que li donarà sentit a tot.
Es tracta d’una pràctica de perseverança, moderació i humilitat. Tres grans habilitats que són realment difícils de consolidar, però que, si ho aconsegueixes, la teva vida serà plena. Sense dubtes. Sense peròs. Sense judicis.
Perseverança perquè el Reiki ho canviarà tot, però no d’avui per demà, sinó d’una manera respectuosa, continuada, profunda. El Reiki només requereix aquest ferm compromís de llevar-se 6 dies a la setmana a les 5:30 o a les 6:00 i practicar abans que comenci el dia. Això, et prometo que ho canviarà tot. No importa si estàs en una època difícil, persevera en la pràctica. No importa si estàs en un moment dolç, persevera en la pràctica. No importa si tens excuses bones i sòlides, persevera en la pràctica.
Moderació, perquè el Reiki t’ensenyarà que la disciplina aconsegueix tot, però només si entenem la nostra naturalesa humana, canviant, contradictòria i emocional, que fa que la disciplina necessiti, de tant en tant, una mica de flexibilitat. A més, en un món ple de distraccions, oci i indulgència, la moderació és clau per no perdre mai el centre i l’equilibri a les nostres vides.
Humilitat perquè com més practiques, més t’asseus en silenci cada matí, més recites els principis del Reiki i, per descomptat, més experiències passes a la vida, més et n’adones de la petitesa i la insignificança del que som en comparació amb la història de la vida mateixa, l’Univers o, per què no, Déu.
A les 6:00 del matí començo el meu ritual: un got d’aigua tèbia amb una mica de llimona. De vint a 30 minuts d’exercici, en què alterno la pràctica de Qi Gong, el ioga i l’exercici físic, segons el dia. Després, 10 minuts de pregària: amb les mans en Gassho, senzillament recito els Gokai (els cinc principis espirituals del Reiki), la meva pregària, i comparteixo les meves ansietats, pors o somnis per demanar i sentir l’ajuda d’alguna cosa molt més gran que jo mateix. Després, 25 minuts de silenci. Alguns dies, a aquesta pràctica inalterable, li segueix un autotratament de Reiki de 30 minuts. D’altres dies faig la pràctica de l’autotratament a la nit. El que passa entre el final de la pràctica matutina i la nit és el mateix que li passa a qualsevol: nens, feina, trucades, correus… Només que, en el meu cas, també hi ha Reiki, molt Reiki, i meditació. Classes i teràpies. Quan arriben les 21h, em sona una alarma: ‘llegir’ em recorda. A les 22h sona una altra alarma: ‘dormir’ m’indica. De tant en tant, la indulgència em fa ignorar les alarmes, però sóc molt conscient de la importància de seguir-les per mantenir un equilibri intern i espiritual, per la qual cosa intento no ignorar-les gairebé mai.
El Reiki no és una pràctica terapèutica. El Reiki és un camí espiritual. És una pràctica que subtilment t’ensenya a mirar-te primer a tu mateix per, posteriorment i amb delicadesa, ensenyar-te que les altres persones també existeixen, i pateixen, i desitgen, i se senten soles i perdudes. El Reiki és un camí espiritual perquè, quan es practica de manera regular, sents l’alegria i el dolor de la natura com a propis, i vols alleujar-los. Sents la solitud i el desespoir de l’altre com a teus, i vols alleujar-los. Sents que ja res té sentit si no és per a tots i per a tot. I és just en aquest moment, on tot pren sentit.
Aprendre Reiki al Japó permet situar la pràctica en un context cultural més ampli. Què cal tenir en compte en triar una formació i com plantegem el nostre viatge de mestratge a Kisetsu.
Una guia clara per començar a meditar des de zero: postura, respiració, durada, meditació guiada i com crear una pràctica constant.
Què s’aprèn en els tres nivells de Reiki, des de Shoden i l’autotractament fins a Okuden, els símbols i el mestratge Shinpiden.
