Fa tres anys, durant un viatge en solitari de descoberta personal pel sud-est asiàtic, la sanació Reiki va irrompre inesperadament a la meva vida en una petita illa d’Indonèsia. Tot i que alguns amics l’havien esmentat com una «teràpia miraculosa», desconeixia els seus principis i pràctica. Impulsada per la curiositat, m’hi vaig inscriure, però a causa dels plans de viatge només vaig poder completar el curs de nivell 1, lamentant en un primer moment no poder fer els nivells 1 i 2 junts. No imaginava que aquest seria el disseny perfecte del destí.
Al curs de nivell 1 de Reiki vaig comprendre per primera vegada el concepte d’«energia»: com tot vibra amb una força vital invisible, una veritat que havia passat per alt mentre m’endinsava en el món material. Després del curs, vaig començar a meditar diàriament, calmant la ment per percebre l’energia que flueix a través de les persones i la natura.
Un any més tard, a Barcelona, vaig conèixer en Jordi, el meu mestre de Reiki, en el que vaig sentir com una trobada predestinada. Aquell any de pràctica constant de treball energètic, meditació i oferiment de Reiki a éssers estimats després del curs de nivell 1 em va preparar per avançar al curs de nivell 2.
El curs avançat em va revelar una simplicitat profunda: la sanació és innata, no ésotèrica. Això va resonar amb l’ensenyament de Lao Tsé — «Al principi, el Gran Camí era senzill; la complexitat va venir després.» Aquí, «el principi» és el Reiki mateix; el «Gran Camí» és molt més simple del que el pensament racional imagina.
La sanació va deixar de ser quelcom místic; vaig poder sentir la corrent del Reiki al meu cos, intercanviant energia amb tota l’existència. Aquest és el propòsit de tot sanador: reactivar aquesta capacitat natural, tot i que requereix disciplina. També vam explorar el patiment — la Primera Veritat Noble del budisme (dukkha). Reiki no elimina els dolors de la vida (l’envelliment, la pèrdua, l’angoixa existencial), sinó que restaura el coratge per enfrontar-los amb equanimitat.
Aquell any em va transformar. «Per sanar els altres, primer has de sanar-te a tu mateixa»: aquell camí em va portar al meu veritable jo amagat, ara delicadament sostingut i estimat. Aquesta energia infinita d’amor va florir dins meu, omplint cada racó de l’ànima. Vaig aprendre a comunicar-me amb la natura, sanant alhora a mi mateixa i a la Terra mitjançant la permacultura i l’agricultura tradicional en comunitats remotes. Les paraules de Lao Tsé — «L’home segueix la Terra, la Terra segueix el Cel, el Cel segueix el Dao, el Dao segueix la Natura» — van cobrar vida. A través del taoisme, el ioga, la medicina xinesa i el Reiki, vaig ser testimoni de la seva unitat atemporal: tots ensenyen l’harmonia entre el cel i l’home.
L’estiu del 2025, em vaig unir a en Jordi en una formació intensiva de mestratge de Reiki de deu dies al Japó. El nostre grup de nou persones, aparentment fortuït, estava perfectament alineat còsmicament. Al memorial del mestre Usui, el silenci del vent ens va connectar amb el seu Esperit; vaig sentir l’energia de la Tradició. Fa segles, ell va portar el Reiki per servir la humanitat. En temples zen ancestrals vam debatre, meditar i absorbir Sutres en sales carregades amb un segle de Reiki acumulat, la seva energia lluminosa i potent.
La meva epifania més profunda va arribar estudiant el caràcter xinès 靈 (líng, «Esperit»):
Pluja (雨) — energia còsmica que flueix com l’aigua
Camp (田) — la terra que nodreix, semblant al dantian on s’emmagatzema energia
Home (人) — pont entre els mons
Xamán (巫) — sanador com a canal
Junts encarnen la unitat, tal com va dir Lao Tsé: «El Cel es purifica per l’Un; la Terra es calma per l’Un.» L’essència del Reiki és reconnectar amb aquesta unitat primordial, ja sigui a través del te, la terra, la pluja o el nostre cos — totes manifestacions del cosmos.
L’Univers en una tassa de te
Una tassa de te guarda:
boira de muntanya,
somnis de terra,
petó de sol,
xiuxiueig de rierols.
El foc murmura sota la tetera;
la porcellana, lluna,
sosté un món a la deriva.
Bec—
els cinc elements es dissolen a la meva llengua,
i de sobte,
l’univers cap
en aquest petit espai.
Yuyan Wang (雨燕。)
Aprendre Reiki al Japó permet situar la pràctica en un context cultural més ampli. Què cal tenir en compte en triar una formació i com plantegem el nostre viatge de mestratge a Kisetsu.
Una guia clara per començar a meditar des de zero: postura, respiració, durada, meditació guiada i com crear una pràctica constant.
Què s’aprèn en els tres nivells de Reiki, des de Shoden i l’autotractament fins a Okuden, els símbols i el mestratge Shinpiden.
