13 d'octubre de 2026
Reiki
Reiju: el que sabem i el que no sabem
Què significa Reiju, com ha evolucionat la seva transmissió i què podem afirmar —o no— sobre la seva història, els seus efectes i el llinatge en Reiki.
En els darrers anys, l’equilibri entre vida personal i feina s’ha convertit en una expressió recurrent en els discursos empresarials, els programes de benestar i les polítiques internes. Es parla de balanç, de salut mental, de tenir cura de les persones. Tanmateix, n’hi ha prou amb observar amb una mica d’honestedat per reconèixer que, en molts casos, aquestes paraules han perdut profunditat i precisió. Es repeteixen, però no sempre s’encarnen.
La salut mental no millora per decret ni per la incorporació puntual d’activitats relaxants. I l’equilibri vida-feina no s’assoleix simplement ajustant horaris o afegint beneficis accessoris. Ambdós requereixen quelcom més incòmode, menys immediat i, alhora, molt més transformador: la presència.
Un dels riscos actuals és confondre benestar amb distracció. S’ofereixen solucions ràpides per alleujar símptomes sense qüestionar les causes profundes: excés d’estímuls, fragmentació de l’atenció, pressió constant per rendir, absència de silenci real.
La salut mental es ressent no només per la càrrega de feina, sinó per la desconnexió interior que s’ha normalitzat en molts entorns professionals. Viure permanentment projectats cap al següent objectiu, el següent correu, la següent reunió genera un estat de tensió contínua que acaba erosionant la claredat, la regulació emocional i el mateix sentit de la feina.
En aquest context, parlar d’equilibri vida-feina sense parlar de presència és quedar-se a la superfície del problema.
La presència no és una actitud positiva ni un estat emocional agradable. Tampoc no és una experiència mística reservada a uns pocs. És, en essència, la capacitat d’estar plenament aquí, amb una atenció estable, una percepció clara i una relació més honesta amb allò que succeeix, tant fora com dins d’un mateix.
Quan aquesta capacitat manca, fins i tot el temps lliure es viu amb agitació. Quan hi és present, fins i tot la feina exigent es pot dur a terme amb més serenitat i eficàcia.
La presència no s’improvisa. Es cultiva mitjançant pràctiques profundes, sostingudes i ben compreses.
La meditació, entesa correctament, no és una tècnica per “sentir-se bé” ni una eina d’evasió. En el seu sentit més clàssic, és un entrenament de la ment que desenvolupa l’atenció, l’estabilitat i el discerniment.
Desproveïda d’elements esotèrics o de consum ràpid, la meditació ensenya quelcom essencial per a la salut mental: no fugir de l’experiència, aprendre a observar pensaments, emocions i reaccions sense quedar-hi atrapats. Aquesta capacitat té un impacte directe en la regulació de l’estrès, la presa de decisions i la qualitat de les relacions humanes a la feina.
No es tracta d’afegir una pràctica més a agendes ja saturades, sinó d’aprendre a estar d’una altra manera en allò que ja fem.
Quelcom semblant ocorre amb el Reiki japonès quan s’entén des de la seva arrel original i no des d’interpretacions modernes o simplificades. En la seva forma tradicional, el Reiki no és un sistema de creences ni una tècnica energètica abstracta. És, sobretot, una pràctica de presència, d’atenció sostinguda i de relació conscient amb un mateix i amb l’altre.
La pràctica regular cultiva quietud, sensibilitat i una escolta profunda que té efectes reals sobre el sistema nerviós i l’estabilitat emocional. No promet solucions màgiques ni estats elevats permanents. Ofereix quelcom més humil i més valuós: una manera de tornar, una vegada i una altra, a un estat de més coherència interna.
Des d’aquesta perspectiva, el Reiki no competeix amb la psicologia ni amb altres disciplines de la salut; les complementa, aportant una dimensió experiencial que moltes persones han perdut.
El veritable equilibri vida-feina no consisteix a compartimentar l’existència, sinó a reduir la fricció interna amb què vivim cada àmbit. Les persones més presents treballen amb més claredat, es comuniquen millor, gestionen el conflicte amb menys reactivitat i descansen de debò quan descansen.
La salut mental millora quan deixem d’exigir-nos estar sempre bé i aprenem, en canvi, a estar presents fins i tot en la dificultat.
Aquest enfocament no és espectacular ni fàcil de vendre a curt termini. Requereix compromís, pràctica i una certa maduresa. Però és precisament per això que funciona.
Potser ha arribat el moment de replantejar com entenem el benestar, tant a nivell personal com organitzatiu. Menys programes vistosos i més pràctiques profundes. Menys discurs i més experiència directa. Menys evasió i més presència.
L’equilibri vida-feina, la salut mental i la presència no són tres temes diferents. Són, en el fons, tres maneres d’anomenar una mateixa necessitat contemporània: aprendre a estar, amb més consciència, enmig d’una vida que no s’atura.
Jordi Ibern
Fundador de Kisetsu · Reiki & Meditation School
Creador de L’art d’estar present per a empreses i equips
Què significa Reiju, com ha evolucionat la seva transmissió i què podem afirmar —o no— sobre la seva història, els seus efectes i el llinatge en Reiki.
Aprendre Reiki al Japó permet situar la pràctica en un context cultural més ampli. Què cal tenir en compte en triar una formació i com plantegem el nostre viatge de mestratge a Kisetsu.
Una guia clara per començar a meditar des de zero: postura, respiració, durada, meditació guiada i com crear una pràctica constant.