Les diferents escoles del Reiki: història, evolució i retorn a l’essència

El Reiki és molt més que una tècnica de sanació: és un camí espiritual i una filosofia de vida. La seva intenció és senzilla i profunda: harmonitzar l’energia vital que sosté la nostra existència, equilibrar cos i ment, i crear un espai de connexió amb la nostra essència.

La història del Reiki, però, no ha estat lineal. Al llarg del segle XX i XXI, ha viscut transformacions, divisons, reinterpretacions i fusions amb altres tradicions. Entendre aquestes etapes ens ajuda a acostar-nos a la pràctica amb respecte i claredat, valorant la riquesa de les seves escoles i la unitat essencial que les vincula.

Mikao Usui i el naixement del Reiki

A principis del segle XX, al Japó, Mikao Usui (1865–1926) va fundar el Reiki després d’una intensa recerca espiritual i d’una experiència mística al mont Kurama. Usui Sensei va crear un mètode de sanació basat en l’energia universal, que va anomenar Shin Shin Kaizen Usui Reiki Ryoho Gakkai.

El Reiki no era només imposició de mans: era un camí de vida complet. La pràctica es combinava amb els Gokai —els cinc principis de conducta ètica i espiritual—, la meditació, la introspecció, la lectura de wakas (poemes) i l’acció compassiva. L’ensenyament del Mikao Usui Sensei incloïa nivells progressius amb símbols i rituals que ajudaven a canalitzar l’energia, sempre dins del context japonès on l’aspecte espiritual i terapèutic eren inseparables.

Chujiro Hayashi: sistematitzar el Reiki com a teràpia

Després de la mort de Mikao Usui Sensei el 1926, Chujiro Hayashi, metge i deixeble destacat, va continuar la seva obra. Hayashi va establir protocols clars per a la sanació, va simplificar alguns mètodes i va obrir un petit centre a Tòquio on atenia pacients i formava alumnes. Així, el Reiki va passar de ser un coneixement individual a un mètode sistemàtic, transmissible de manera uniforme.

Entre els seus deixebles hi havia la Hawayo Takata, una dona hawaiana d’origen japonès, que més endavant expandiria el Reiki fora del Japó.

Hawayo Takata i l’adaptació del Reiki a Occident

Als anys 30, la Hawaiyo Takata va aprendre Reiki amb el Dr. Hayashi Sensei i, en tornar a Hawaii, va començar a ensenyar-lo adaptant-lo a Occident. Va destacar el component terapèutic de la tècnica i va simplificar els rituals espirituals japonesos, adaptant els cursos a les necessitats dels alumnes occidentals.

També va establir nivells i certificacions, fent que el Reiki es difongués ràpidament als Estats Units. Després de la seva mort el 1980, els seus deixebles van començar a ensenyar de manera independent, creant un escenari divers i ple d’interpretacions personals.

La diversificació del Reiki

A mesura que es va expandir, van aparèixer mestres com Phyllis Furumoto i Barbara Weber Ray, que van continuar l’ensenyament als EUA amb interpretacions pròpies. Algunes diferències van incloure:

• Estructura i nivells dels cursos diferentes entre escoles.
• Durada i contingut de les formacions molt variables.
• Ús dels símbols i mètodes de sanació personalitzats.
• Preus dels cursos lliure, sense un criteri únic.

Durant aquest període, el Reiki es va integrar al moviment New Age i es va combinar amb meditació moderna, visualització i altres pràctiques energètiques i espirituals, incloent adaptacions a creences cristianes. Tot i la creativitat, van sorgir tensions sobre linatges, autenticitat i drets d’ensenyament. També van aparèixer narratives exòtiques sense base històrica, com atribuir al Reiki orígens al Tibet o a l’antic Egipte.

El renaixement del Reiki japonès

A finals del segle XX i principis del XXI, diverses escoles van buscar recuperar les arrels japoneses originals del Reiki:

• Usui Reiki Ryoho Gakkai: fundada durant l’època d’Usui Sensei, manté la tradició japonesa original, amb formació i orientació estricta, crítica amb altres escoles.
  
  
• Gendai Reiki Ho: desenvolupada per l’Hiroshi Doi, adapta el Reiki al món modern mantenint un equilibri entre sanació i creixement personal.
  
  
• Jikiden Reiki: fundada per la Chiyoko Yamaguchi, conserva la tècnica tradicional del Dr. Hayashi Sensei amb un enfocament terapèutic i mínimament occidentalitzat.

Aquestes escoles busquen reconciliar l’expansió global del Reiki amb la fidelitat als seus fonaments originals.

Professors independents: Reiki Usui o Usui Reiki Ryoho

A més de les escoles, hi ha professors independents que transmeten Reiki sense pertànyer a cap linatge concret. La seva pràctica es centra en:

• Sanació i equilibri energètic.
• Dimensió espiritual del Reiki.
• Connexió amb les arrels japoneses.
• Ensenyament clar i accessible, sense adorns innecessaris.

Per a molts, aquesta és l’expressió més pura del Reiki: energia com a vehicle de transformació i pràctica com a camí de pau i autoconeixement.

El Reiki avui: simplicitat i universalitat

Malgrat divisions i reinterpretacions, el Reiki ha crescut i s’ha consolidat com a pràctica global. Milions de persones el practiquen com a sanació, camí espiritual o ambdós.

Hi ha una tendència a recuperar la simplicitat original: pràctica bàsica de sanació, equilibri energètic i desenvolupament interior, sense adorns ni reinterpretacions exòtiques, reflectint l’essència d’Usui: una pràctica senzilla, profunda i transformadora.

El futur del Reiki

Explorar les diferents escoles ens recorda que el Reiki és un organisme viu, capaç d’adaptar-se i créixer, però amb un nucli immutable: sanar, equilibrar i acompanyar el creixement espiritual.
Ja sigui a través de la Gakkai, Gendai, Jikiden, linatges occidentals o mestres independents, el Reiki ens mostra que la seva riquesa rau en la simplicitat i profunditat, un camí cap a la pau, l’equilibri i la connexió amb l’energia que sosté la vida.

Jordi Ibern