Els nivells de Reiki: Shoden, Okuden i Shinpiden

L’ensenyament del Reiki se sol organitzar en tres nivells. A Occident els coneixem com a nivell u, nivell dos i mestratge; en japonès reben els noms de Shoden, Okuden i Shinpiden.

Aquesta estructura pot donar la impressió que aprendre Reiki consisteix a pujar una escala: completar un curs, rebre un diploma i passar ràpidament al següent. Tanmateix, els nivells no s’haurien d’entendre únicament com una acumulació de tècniques. Cadascun proposa una manera diferent d’aprofundir en la mateixa pràctica.

Avançar no sempre significa anar més lluny. De vegades significa tornar a allò essencial amb una mirada més madura.

Shoden: els primers ensenyaments

Shoden es pot traduir com «primers ensenyaments». És el començament del camí i, alhora, conté allò que acompanyarà el practicant durant tota la vida.

En aquest nivell aprenem què és el Reiki, en coneixem la història i ens apropem a la figura d’Usui Mikao Sensei. Estudiem els Gokai, els cinc principis, i rebem Reiju, la iniciació o transmissió que tradicionalment forma part de l’ensenyament.

També aprenem a fer l’autotractament i a oferir una sessió bàsica a una altra persona. Depenent de l’escola, s’hi poden incorporar pràctiques com la meditació Gasshō, Kenyoku Hō, el tractament assegut i diferents maneres tradicionals d’utilitzar les mans, la mirada o la respiració.

Tot és nou i, tanmateix, el gest central és molt senzill: col·locar les mans i romandre.

Shoden no és un nivell menor ni una preparació que hàgim de superar com més aviat millor. És la base. Un practicant podria passar molt de temps —fins i tot tota una vida— aprofundint en l’autotractament, la meditació, els principis i la pràctica amb altres persones.

En el primer nivell aprenem a fer Reiki. Amb el temps comencem a comprendre que també estem aprenent a estar presents.

Okuden: els ensenyaments interiors

Okuden se sol traduir com «ensenyaments interiors» o «ensenyaments profunds». En aquest nivell s’introdueixen tres símbols del Reiki i els seus usos corresponents. S’aprèn Reiki a distància —Enkaku Reiki— i diferents tècniques aplicades a l’equilibri mental i emocional, els hàbits, les situacions del passat o la purificació d’espais.

També s’aprofundeix en el byōsen, les sensacions que apareixen a les mans durant una sessió i que orienten la pràctica. Calor, formigueig, pulsació, fred, densitat o dolor poden formar part d’aquesta percepció. Aprendre a reconèixer-les requereix atenció i experiència, no imaginació ni esforç.

El segon nivell amplia les possibilitats del Reiki. Precisament per això necessita una base prou estable. Els símbols poden resultar fascinants i les tècniques noves desperten curiositat, però Okuden no hauria de desplaçar allò que s’ha après a Shoden. L’autotractament, els Gokai i la meditació continuen sent fonamentals.

La paraula «interior» ens ofereix una pista important. No es tracta únicament de fer Reiki en més situacions. Es tracta d’observar amb més profunditat què succeeix dins nostre mentre practiquem: les nostres expectatives, la necessitat d’obtenir resultats, la impaciència o el desig de sentir alguna cosa especial.

El Reiki esdevé més ampli i, alhora, més íntim.

Shinpiden: els ensenyaments del misteri

Shinpiden es pot traduir com «ensenyaments del misteri». En moltes escoles occidentals correspon al tercer nivell o mestratge, tot i que algunes tradicions el divideixen en dos cursos.

S’aprèn el quart símbol, es revisen i s’aprofundeixen els ensenyaments anteriors i s’estudia la manera de transmetre Reiki i fer Reiju. Qui completa aquesta formació pot disposar dels coneixements necessaris per ensenyar, encara que rebre un diploma de mestratge no converteix automàticament ningú en mestre.

La paraula «mestre» pot resultar enganyosa. Sembla descriure algú que ja ha arribat, que comprèn i domina. La meva experiència ha estat més aviat la contrària: com més temps practico, més conscient soc d’allò que ignoro.

Vaig completar la meva formació i vaig començar a ensenyar quan era molt jove. No perquè em sentís preparat, sinó perquè un grup d’amics va insistir que fos jo qui els impartís el curs. Les paraules van fluir. Els silencis també. Tanmateix, bona part del que significa ensenyar Reiki ho vaig aprendre després: practicant, escoltant els alumnes i reconeixent els meus propis límits.

Shinpiden no hauria de ser una coronació, sinó una responsabilitat. Ensenyar Reiki exigeix conèixer les tècniques, naturalment, però també haver practicat, haver acompanyat altres persones, haver comès errors i haver-ne après. Requereix claredat per distingir l’experiència personal d’una veritat universal i honestedat per no prometre allò que el Reiki no pot prometre.

Quant de temps ha de passar entre els nivells?

No hi ha una única resposta vàlida per a tothom. Cada escola estableix els seus propis criteris i cada persona aprèn a un ritme diferent.

Més important que complir un nombre exacte de mesos és preguntar-nos si hem practicat allò que hem après. Forma part l’autotractament de la nostra vida? Coneixem les posicions sense dependre constantment del manual? Hem ofert sessions? Han sorgit preguntes reals nascudes de l’experiència?

No cal dominar-ho tot per continuar. Mai no ho dominem tot. Però sí que convé donar temps perquè l’ensenyament deixi de ser únicament informació.

La pressa per avançar acostuma a pertànyer a la mateixa mentalitat que portem a la resta de la nostra vida: volem arribar, completar, acreditar. El Reiki ens convida a relacionar-nos amb l’aprenentatge d’una altra manera.

Un sol camí

Shoden, Okuden i Shinpiden no són tres pràctiques separades. Són tres moments dins d’un mateix camí.

Shoden ens retorna al cos, a les mans i a la pràctica quotidiana. Okuden amplia i aprofundeix la nostra relació amb el Reiki. Shinpiden ens convida a assumir-ne la transmissió i a reconèixer el misteri que roman fins i tot després de molts anys.

Els nivells ajuden a ordenar l’ensenyament. Però la veritable transformació no succeeix quan canviem de nivell. Succeeix entre un curs i el següent, durant els dies normals, quan ningú no ens observa i ens asseiem a practicar.

Potser el camí complet es pot resumir en una cosa molt més senzilla:

Aprendre. Practicar. Tornar.

I continuar tornant.

Jordi Ibern

* Si et ve de gust continuar llegint sobre Reiki, meditació i presència, pots rebre les meves cartes per correu electrònic.

Subscriu-t’hi aquí