13 d'octubre de 2026
Reiki
Reiju: el que sabem i el que no sabem
Què significa Reiju, com ha evolucionat la seva transmissió i què podem afirmar —o no— sobre la seva història, els seus efectes i el llinatge en Reiki.
Quan algú s’apropa per primera vegada al Reiki, una de les preguntes que apareix amb més freqüència és si tothom pot aprendre’n. Algunes persones creuen que cal tenir una sensibilitat especial. D’altres pensen que han de posseir algun do, una capacitat per percebre l’energia o una determinada inclinació espiritual.
La meva resposta, després de més de vint-i-cinc anys practicant i ensenyant Reiki, és senzilla: sí, qualsevol persona pot aprendre Reiki.
No cal sentir l’energia amb intensitat. No cal meditar des de fa anys. Tampoc no s’han d’adoptar unes creences concretes ni pertànyer a cap tradició religiosa. El Reiki no exigeix que ens convertim en algú diferent. S’aprèn des de la persona que ja som, amb el nostre caràcter, els nostres dubtes i la nostra manera particular de percebre.
La imatge pública del Reiki ha anat acompanyada, massa sovint, de la idea que algunes persones posseeixen una capacitat especial per canalitzar o transmetre energia. Naturalment, hi ha persones més sensibles que d’altres. Algunes perceben escalfor, formigueig, pulsacions o canvis molt subtils a les mans des del primer dia. D’altres necessiten temps. I algunes gairebé no senten res durant les primeres pràctiques.
Això no determina qui pot practicar Reiki ni qui arribarà a ser un bon practicant.
La sensibilitat es pot desenvolupar. Però, sobretot, no s’hauria de confondre amb la profunditat de la pràctica. Sentir molt no significa necessàriament comprendre millor. De vegades, la necessitat d’experimentar alguna cosa extraordinària ens allunya del més senzill: col·locar les mans, romandre en silenci i prestar atenció.
El Reiki no és una demostració de facultats. És una pràctica.
Tampoc no considero necessari creure en res abans de començar.
Podem apropar-nos al Reiki des d’una comprensió espiritual de la vida, des de la curiositat o, senzillament, perquè volem aprendre una pràctica que ens ajudi a aturar-nos i cuidar-nos. Les explicacions tradicionals parlen del ki, l’energia vital present en la cultura japonesa i en altres tradicions orientals. Podem apropar-nos a aquest concepte amb respecte sense obligar-nos a acceptar allò que encara no comprenem.
Personalment, prefereixo que la confiança neixi de l’experiència. Primer practiquem. Després observem què passa.
Durant un autotractament col·loquem les mans sobre diferents zones del cos i hi romanem durant uns minuts. Respirem. Sentim el pes de les mans, l’escalfor, el cos recolzat i el ritme de la respiració. Potser apareix la calma. Potser la ment continua agitada. Potser no passa res que puguem anomenar.
Tot està bé.
Moltes persones creuen que aprendre Reiki implica voler oferir sessions als altres o convertir-se algun dia en terapeuta. No és així.
El primer destinatari de la pràctica, i també el més proper, és un mateix. L’autotractament és, per a mi, una part essencial del Reiki i potser també la més discreta. No acostuma a tenir la visibilitat dels símbols, les sessions o les experiències extraordinàries, però és allò que acompanya el practicant en la vida quotidiana.
Aprenem Reiki per seure amb nosaltres mateixos. Per escoltar-nos. Per recuperar una certa intimitat amb el cos i reconèixer com estem abans de continuar amb el dia. De vegades, aquesta pausa ens ofereix calma. D’altres, ens mostra cansament, tristesa o inquietud. La pràctica no consisteix a amagar allò que sentim, sinó a romandre-hi al costat amb una mica més d’espai.
Després, naturalment, podem aprendre a oferir Reiki a familiars, amics o altres persones. Però no hi ha cap obligació de convertir la pràctica en una activitat professional.
Fa més de vint anys, una dona que es deia Berta em va demanar el telèfon després de rebre una breu sessió de Reiki. Volia aprendre’n quan arribés el moment. Aquella trobada va acabar influint, d’una manera força inesperada, en el meu trasllat a Barcelona. La Berta es va convertir en una de les meves millors amigues. Encara no ha après Reiki.
No hi ha pressa.
El Reiki es pot adaptar a edats, cossos i circumstàncies molt diferents. No és imprescindible seure a terra, mantenir postures difícils ni fer moviments exigents. Es pot practicar assegut, estirat o amb les adaptacions que cada persona necessiti.
Això no significa que el Reiki serveixi per a tot ni que substitueixi l’atenció mèdica o psicològica. És una pràctica complementària de cura i presència, no una promesa de guarició. L’honestedat també forma part de l’ensenyament.
Quan hi ha dificultats físiques o psicològiques importants, convé explicar-les al professor abans del curs. No pas per excloure ningú, sinó per trobar una manera respectuosa i segura de participar-hi.
Si no calen dons, experiència prèvia ni unes creences determinades, què necessitem per aprendre Reiki?
Necessitem disposició.
Disposició per aprendre, practicar i no voler comprendre-ho tot immediatament. També una certa constància. Un curs ens pot ensenyar la història, les tècniques, els principis i la manera de fer un autotractament, però cap curs no pot practicar per nosaltres.
Amb el Reiki passa una cosa semblant al que passa amb la meditació. No hi ha cap talent especial per col·locar les mans o romandre uns minuts en silenci. El que hi ha és repetició. Tornar-hi avui. Tornar-hi demà. Tornar-hi també quan la pràctica sembla senzilla, monòtona o poc espectacular.
La profunditat arriba amb el temps.
Qualsevol persona pot aprendre Reiki. Però aprendre’n no consisteix únicament a rebre una iniciació o completar un curs. Consisteix a permetre que la pràctica trobi un lloc en la nostra vida.
I això no requereix ser especial. Requereix estar disponible.
Què significa Reiju, com ha evolucionat la seva transmissió i què podem afirmar —o no— sobre la seva història, els seus efectes i el llinatge en Reiki.
Aprendre Reiki al Japó permet situar la pràctica en un context cultural més ampli. Què cal tenir en compte en triar una formació i com plantegem el nostre viatge de mestratge a Kisetsu.
Una guia clara per començar a meditar des de zero: postura, respiració, durada, meditació guiada i com crear una pràctica constant.