Ser mestre de Reiki és un camí de transformació i aprenentatge constants, que no acaba quan s’assoleix un determinat nivell o es rep un títol, sinó que es manté viu, renovat i profundament humà en cada ensenyament, en cada pràctica, en cada trobada.
Quan vaig assumir el rol de mestre de Reiki, no ho vaig fer amb la idea de posseir el coneixement absolut ni de ser un model a seguir, sinó amb la consciència que, com qualsevol ésser humà, també soc un alumne. En ensenyar Reiki, intento fer-ho sempre des de la humilitat de saber que, cada vegada que comparteixo aquesta pràctica, aprenc alguna cosa nova: no només dels alumnes, sinó de la mateixa energia que flueix i es manifesta en cada sessió, en cada paraula, en cada silenci.
Ser mestre de Reiki és, en essència, acompanyar els altres en el seu propi camí, en el seu propi despertar. Sovint, pensem que el mestre és qui posseeix la resposta, però, en realitat, un bon mestre és aquell que sap escoltar, aquell que permet que cada persona trobi el seu propi camí, que acompanya, que sosté, però sense imposar. El mestre ha de ser coneixedor de la seva pròpia ignorància. I no tenir por d’admetre-la.
El Reiki, en la seva naturalesa, és un art subtil i personal, i com a mestre, la meva tasca no és fer que els estudiants pensin o actuïn com jo, sinó donar-los les eines necessàries perquè trobin la seva pròpia veritat i, a través d’aquesta, el seu propi benestar.
El que he après al llarg dels anys és que ensenyar Reiki requereix una enorme responsabilitat. No és només compartir un conjunt de tècniques o símbols, sinó transmetre una manera de viure, de ser, de ser al món. El Reiki no es limita a l’acte de realitzar una sessió o d’ensenyar els moviments de les mans; és un estil de vida que integra la serenitat, la compassió, el respecte per un mateix i pels altres. Com a mestre, el meu exemple és tan important com les paraules que dic. De res serviria compartir-ho si no sóc capaç d’esforçar-me per viure d’acord amb els principis del Reiki: harmonia, serenitat, paciència, comprensió, afecte, tendresa, fermesa, honestedat.
Ser mestre de Reiki també implica ser testimoni dels processos profunds dels estudiants. Així com dels de un mateix. És realment revelador veure com, a poc a poc, els teus alumnes es desfan dels seus pors, dubtes i bloquejos, i com s’obren a una comprensió més profunda d’ells mateixos i de l’univers. Aquest és un dels regals més bells que la pràctica m’ha ofert. Però també és un procés d’humilitat, perquè ser testimoni d’aquestes transformacions em recorda constantment que, com a éssers humans, tots estem en la mateixa travessia, i cada un té el seu propi ritme, el seu propi temps i els seus propis desafiaments.
Cada vegada que ensenyo, reconec que el meu paper no és tant transmetre coneixements, sinó generar un espai d’obertura, de silenci i de connexió, on cada estudiant pugui ser receptiu al que el Reiki li ofereix. Aquest espai és essencial, perquè en ell, les paraules i les ensenyances flueixen d’una manera diferent: són les mans les que parlen, l’energia la que guia, i el silenci el que ensenya.
Finalment, ser mestre de Reiki també és acceptar la imperfecció, tant en mi mateix com en els altres. La vida és un procés constant d’aprenentatge, i tot i que he estat testimoni d’innumerables miracles, no crec en una «perfecció» inassolible, sinó en una pràctica constant que ens acosta al nostre centre, ens ajuda a recordar qui som i ens convida, sempre, a ser més conscients, més presents, més compassius. Com a mestre, la meva tasca no és posar-me per sobre de ningú, sinó acompanyar, inspirar i, sobretot, seguir creixent juntament amb aquells que decideixen caminar aquest camí amb mi. M’agrada caminar amb companys de viatge, no amb admiradors.
Ser mestre de Reiki és, en última instància, un acte d’amor. Un amor que, com el Reiki mateix, s’expandeix i flueix més enllà del físic, tocant les ànimes, transformant els cors, i sembrant la llavor de la pau en un món que n’ha de tantes. I és aquest amor el que, a través de l’ensenyament del Reiki, m’ha mostrat el veritable propòsit de la vida: ajudar, en la mesura del possible, a alleujar el patiment innecessari; viure amb atenció plena i estimar sense excuses.
Aprendre Reiki al Japó permet situar la pràctica en un context cultural més ampli. Què cal tenir en compte en triar una formació i com plantegem el nostre viatge de mestratge a Kisetsu.
Una guia clara per començar a meditar des de zero: postura, respiració, durada, meditació guiada i com crear una pràctica constant.
Què s’aprèn en els tres nivells de Reiki, des de Shoden i l’autotractament fins a Okuden, els símbols i el mestratge Shinpiden.
