13 d'octubre de 2026
Reiki
Reiju: el que sabem i el que no sabem
Què significa Reiju, com ha evolucionat la seva transmissió i què podem afirmar —o no— sobre la seva història, els seus efectes i el llinatge en Reiki.
Què se sent durant una sessió de Reiki? Es nota escalfor? És normal quedar-se adormit? Es pot plorar durant una sessió? I què passa després?
Són preguntes habituals, especialment abans de rebre Reiki per primera vegada.
Després de més de vint-i-cinc anys practicant Reiki i d’unes 8.000 sessions individuals, la meva primera resposta seria que cada persona sent alguna cosa diferent.
Fins i tot una mateixa persona pot viure cada sessió d’una manera diferent.
Hi ha persones que senten escalfor, fred, formigueig o una profunda sensació de pesadesa. D’altres senten que el cos es torna extraordinàriament lleuger. Algunes s’emocionen o ploren. Moltes s’adormen. També hi ha qui es manté conscient durant tota la sessió, en un estat de profunda tranquil·litat.
I, encara que és menys freqüent, algunes persones gairebé no senten res.
Cap d’aquestes experiències determina, per si sola, que una sessió hagi estat millor o pitjor.
En una sessió de Reiki, la persona es manté vestida, normalment estirada còmodament en una llitera. No necessita fer res especial, concentrar-se, controlar la respiració ni intentar deixar la ment en blanc.
El terapeuta va col·locant suaument les mans sobre diferents zones del cos o, en determinades posicions, lleugerament per damunt.
A poc a poc, el cos acostuma a relaxar-se.
La respiració es pot tornar més lenta i profunda. L’activitat mental disminueix. Es perd parcialment la noció del temps i, en moltes ocasions, entrem en aquell territori curiós que existeix entre estar desperts i estar adormits.
A partir d’aquí, les experiències poden ser molt diferents.
Una de les sensacions que les persones mencionen amb més freqüència és l’escalfor.
De vegades simplement es percep l’escalfor de les mans. En altres ocasions, però, la sensació resulta més intensa o apareix en una zona diferent d’aquella on el terapeuta té col·locades les mans.
També es pot sentir fred o frescor.
Són freqüents, així mateix, el formigueig, petites pulsacions, moviments musculars espontanis, canvis en la respiració o la necessitat de sospirar profundament.
Algunes persones senten determinades parts del cos especialment pesades. D’altres descriuen exactament el contrari: una sensació d’extraordinària lleugeresa, com si el cos ocupés menys espai o els seus límits fossin menys definits.
De vegades, fins i tot desapareix la percepció clara d’on tenim col·locats els braços o les cames.
No cal que passi res de tot això.
Les sensacions físiques poden ser intenses, molt subtils o pràcticament inexistents.
Sí. Molt.
No disposo d’un registre estadístic de les meves sessions i, per tant, el que explico a continuació no s’ha d’interpretar com el resultat d’un estudi científic. És simplement una estimació basada en la meva experiència professional.
Després d’aproximadament 8.000 sessions de Reiki, diria que al voltant de set de cada deu persones s’adormen en algun moment de la sessió.
No sempre és un son profund.
Moltes persones entren i surten del son i, quan acabem, em diuen:
«No sé si m’he adormit.»
És una descripció molt habitual.
Sembla que hi hagi un espai intermedi en què el cos està profundament relaxat mentre es manté una certa consciència del que passa al nostre voltant. Sentim alguns sons, percebem ocasionalment la presència de les mans i, al mateix temps, apareixen imatges, pensaments inconnexos o petits fragments de somnis.
Altres persones, senzillament, s’adormen profundament.
No passa res.
No cal mantenir-se despert per rebre una sessió de Reiki ni estar pendent de les mans del terapeuta.
També poden aparèixer emocions.
Segons la meva experiència, aproximadament una de cada deu persones plora o expressa alguna emoció de manera visible durant una sessió.
De nou, es tracta únicament d’una estimació personal basada en la meva pràctica professional, no d’una dada estadística científica.
De vegades, la persona sap perfectament per què està plorant.
Pot aparèixer un record, una preocupació, una pèrdua, una persona o una situació concreta. En altres ocasions apareix tendresa, gratitud o una sensació d’alleujament difícil d’explicar.
I algunes vegades les llàgrimes simplement apareixen.
Sense pensament.
Sense record.
Sense una raó evident.
No crec que sigui necessari interpretar cada emoció que apareix durant una sessió ni atribuir-li necessàriament un significat energètic.
Passem bona part de la nostra vida fent coses, pensant, resolent problemes i responent a estímuls. Romandre durant una hora en silenci, amb els ulls tancats, sentint-nos cuidats i sense tenir absolutament res a fer crea unes condicions poc habituals.
De vegades, quan tot s’aquieta, les emocions troben espai.
Durant una relaxació profunda també poden aparèixer imatges, records o sensacions difícils de classificar.
Algunes persones veuen colors o formes. D’altres recorden llocs o situacions de la seva infantesa. De vegades apareix espontàniament una persona a la ment.
També pot passar que allò que feia dies que ens rondava pel cap sembli ordenar-se d’una manera diferent.
No necessàriament perquè trobem una resposta.
De vegades simplement deixem de fer-nos la pregunta.
Aquestes experiències poden ser significatives per a qui les viu, però no considero necessari interpretar-les. La ment produeix records, imatges i associacions constantment. En el silenci, senzillament podem percebre amb més claredat algunes d’elles.
Sí.
Tot i que no tothom entén el Reiki des d’una perspectiva espiritual.
Per a algunes persones, una sessió és fonamentalment una experiència de benestar i relaxació. Per a d’altres, el Reiki forma part també d’un camí interior.
Al llarg dels anys, algunes persones m’han descrit experiències de profunda unitat, expansió, gratitud, silenci o presència. De vegades parlen d’una sensació de pau que els resulta difícil expressar amb paraules.
Són experiències profundament personals.
Crec que el més respectuós és rebre-les sense intentar apropiar-nos-en a través d’una explicació.
No necessitem convertir cada sensació en un símbol ni cada experiència en un missatge.
I tampoc considero que una experiència espiritual intensa indiqui que una sessió hagi estat més profunda.
De vegades passa alguna cosa extraordinària.
Altres vegades, l’extraordinari és, simplement, estar en pau.
També està bé.
En la meva experiència, però, no és gaire freqüent.
De les aproximadament 8.000 sessions que he fet, estimaria que no més de cinc persones de cada cent acaben dient que no han sentit absolutament res.
Això no significa que el 95 % de les persones «senti l’energia Reiki». Seria una conclusió que les meves observacions no permeten extreure.
Significa únicament que la gran majoria descriu alguna experiència perceptible durant la sessió: escalfor, fred, formigueig, relaxació, son, canvis en la percepció corporal, emocions, imatges o simplement una profunda sensació de tranquil·litat.
Però tampoc cal perseguir aquestes sensacions.
No cal sentir escalfor.
No cal veure colors.
No cal emocionar-se.
No cal quedar-se adormit.
I no cal intentar sentir el Reiki.
En realitat, durant una sessió no hi ha res a fer.
En acabar, sempre deixem uns instants per tornar a poc a poc.
Després d’haver estat estirats i profundament relaxats durant una estona, aixecar-se immediatament pot resultar estrany.
Moltes persones descriuen calma, lleugeresa i claredat mental.
El cos es pot sentir descansat, els moviments una mica més lents i la respiració tranquil·la.
Altres persones tenen son.
I algunes experimenten justament el contrari: se senten descansades, despertes i amb més energia.
Hi ha una frase molt senzilla que he sentit innombrables vegades en acabar:
«Estic molt tranquil.»
Potser és també una de les millors maneres de descriure l’efecte immediat d’una sessió.
No tot el que passa al voltant d’una sessió acaba quan ens aixequem de la llitera.
Algunes persones dormen especialment bé aquella nit. D’altres continuen sentint una tranquil·litat poc habitual durant la resta del dia o fins i tot durant els dies següents.
De vegades m’expliquen que una situació que habitualment els hauria generat una reacció intensa continua sent-hi, però la viuen amb una mica més de distància.
També pot mantenir-se una certa sensibilitat emocional.
Després d’una sessió en què han aparegut emocions profundes, algunes persones senten la necessitat de descansar, caminar, estar tranquil·les o disposar d’una mica de temps per a elles mateixes.
No hi ha una reacció universal.
I tampoc considero convenient atribuir automàticament qualsevol cosa que passi després al Reiki.
De vegades ens fa mal el cap perquè ens fa mal el cap. Podem estar cansats perquè hem dormit poc. Podem tenir un mal dia després de rebre Reiki.
En alguns àmbits s’utilitza el concepte de «crisi de sanació» per explicar qualsevol malestar posterior a una teràpia. Personalment, prefereixo ser prudent amb aquest tipus d’interpretacions.
Si apareix un símptoma físic o psicològic important, persistent o preocupant, cal valorar-lo adequadament i consultar un professional sanitari quan sigui necessari.
El Reiki no substitueix l’atenció mèdica ni psicològica.
La investigació sobre el Reiki existeix i ha crescut considerablement durant els darrers anys, tot i que continua sent limitada en comparació amb la d’altres intervencions terapèutiques.
Alguns estudis i revisions han observat resultats positius especialment en ansietat, dolor, estrès, relaxació i qualitat de vida.
Una metaanàlisi publicada l’any 2024 va reunir 13 estudis amb un total de 824 participants i va trobar una reducció estadísticament significativa de l’ansietat associada a les intervencions amb Reiki.
Una altra metaanàlisi, publicada l’any 2025 i centrada en assajos clínics aleatoritzats, va analitzar 661 participants i va trobar una millora petita però estadísticament significativa en la qualitat de vida.
També hi ha assajos clínics que han observat millores en el dolor, l’ansietat i l’estrès en determinats grups de pacients.
Són resultats interessants.
Però els hem d’interpretar amb prudència.
Els estudis sobre Reiki presenten diferències importants en la metodologia, el nombre i la durada de les sessions, les poblacions estudiades i la qualitat dels dissenys. Algunes revisions troben resultats positius i d’altres han assenyalat que l’evidència disponible encara és insuficient per establir conclusions fermes sobre la seva eficàcia per tractar malalties concretes.
Per això crec que hem d’evitar tant afirmar que el Reiki ho pot curar tot com afirmar que no existeix cap investigació sobre Reiki.
Cap de les dues coses és certa.
La investigació continua.
És impossible establir una durada determinada.
Hi ha persones que perceben únicament la relaxació durant la mateixa sessió. D’altres continuen sentint-ne els efectes durant hores o dies.
També depèn de per què ha vingut la persona, de la seva situació personal i del moment que està travessant.
Una sessió aïllada pot proporcionar un espai de descans i benestar. Quan hi ha un procés més profund —estrès mantingut, un moment emocional difícil o simplement el desig de cuidar-se durant una determinada etapa— pot tenir sentit fer diverses sessions.
Però no crec a crear dependència d’una teràpia.
L’objectiu hauria de ser sempre que la persona estigui millor en la seva vida, no que necessiti tornar permanentment a la llitera.
No ho puc saber.
Després d’unes 8.000 sessions, continuo sense poder predir què sentirà una persona quan s’estiri per primera vegada a la llitera.
Probablement es relaxarà.
Potser sentirà escalfor.
Potser s’adormirà.
Pot ser que aparegui alguna emoció.
Pot ser que durant una estona deixi de saber exactament on comencen o acaben les seves mans o les seves cames.
O pot simplement quedar-se estirada, tranquil·la, mentre escolta la seva pròpia respiració.
Tot està bé.
Amb els anys he après a no esperar res extraordinari d’una sessió de Reiki.
I potser per això les continuo apreciant.
Vivim envoltats d’estímuls, obligacions, pantalles, pensaments i coses que reclamen constantment la nostra atenció.
Durant una sessió de Reiki no cal aconseguir res.
No cal comprendre res.
No cal arribar enlloc.
Durant una estona, podem simplement tancar els ulls, descansar i deixar-nos cuidar.
De vegades, això és suficient.
Què significa Reiju, com ha evolucionat la seva transmissió i què podem afirmar —o no— sobre la seva història, els seus efectes i el llinatge en Reiki.
Aprendre Reiki al Japó permet situar la pràctica en un context cultural més ampli. Què cal tenir en compte en triar una formació i com plantegem el nostre viatge de mestratge a Kisetsu.
Una guia clara per començar a meditar des de zero: postura, respiració, durada, meditació guiada i com crear una pràctica constant.