Què significa meditar?

Si li preguntéssim a ChatGPT què significa meditar, segurament ens diria que meditar és posar en pràctica una sèrie de tècniques dissenyades específicament per aconseguir un canvi en la consciència de la persona que medita, acostant-la a un estat de pau i calma mental i a una comprensió més clara i profunda de l’existència. I aquesta seria una bona definició del que és la pràctica meditativa. Però a mi m’agrada dir que meditar és crear un estat d’obertura. Que meditar és crear un buit dins, i fer que aquest buit s’apoderi de tot. Que vagi creixent fins que acabi per abastar-ho tot.

La meditació com a via de renúncia

En aquest sentit, meditar és transitar la via de la renúncia, perquè per tal que hi hagi espai buit dins, un munt de coses han de marxar. I això és, de fet, el que fem durant la pràctica meditativa: asseguts a practicar, renunciem al moviment; tancant els ulls, renunciem a processar informació visual de tots els objectes que ens envolten; renunciant a girar el cap per veure què passa quan algú fa soroll al nostre voltant, renunciem a actuar en el nostre entorn, portant l’atenció a un punt concret (la respiració, per exemple), renunciem a estar atents a tot el que passa al voltant.

Meditar és, doncs, un aprendre a deixar de fer, un aprendre a estar solts, a «estar sense esforç», i és en aquest «estar sense esforç» on va sorgint el buit.

La meditació a l’antiga Índia

Els ioguis de l’antiga Índia estaven interessats en aquell buit, i meditaven per arribar-hi. Meditaven per assolir la il·luminació, però quan la il·luminació arribava, la vida marxava. Perquè il·luminar-se significava morir. A l’Índia dels antics ioguis, el practicant treballava dur per aconseguir l’extinció del pensament, però a l’extinció del pensament la seguia l’extinció de tot la resta. Com dirien els mateixos ioguis, deixar anar no té a veure amb l’objecte que es deixa anar, sinó amb el subjecte que deixa d’aferrar-se. Així doncs, un comença deixant anar algunes coses, però si aprofundeix de veritat en la pràctica, acaba deixant anar tot, inclosa la vida mateixa.

A l’Índia de fa més de 2.000 anys la via meditativa era, doncs, la via de l’extinció. Aquesta era la manera de recórrer la via de la pràctica interna, però avui dia aquest recorregut és diferent. Nosaltres ja no aspirem a traspassar l’existència; nosaltres aspirem a anclar-nos-hi. Meditem per estar una mica més tranquils. Per tenir una mica de pau. Per poder seguir endavant. Per poder seguir vius.

De la transcendència a la supervivència

La via de la transcendència és ara la via de la supervivència. En l’àmbit del mindfulness, que és un tipus específic de pràctica meditativa, la meditació ens serveix fins i tot per millorar el rendiment. És la pràctica interna posada al servei del sistema que ens oprimeix. La demostració última que això que un dia va servir per morir al món, ara ens serveix per sobreviure en ell.

Berta Turné

Descobreix el nou llibre: MEDITACIÓN, parar, observar, aceptar