Com reprendre la pràctica de Reiki després d’un temps
Fa temps que no practiques Reiki? Descobreix com reprendre’l amb calma, sense culpa ni exigències, i recuperar l’autotractament en el dia a dia.

Hi ha dies que arribem a casa i no volem parlar. Tampoc escoltar res, decidir què sopar ni respondre una pregunta senzilla. Hem acabat la feina, però alguna cosa dins nostre continua treballant. Repassem una conversa, anticipem les dificultats de l’endemà, recordem tot allò que encara no hem fet.
Ens asseiem, tot i que ens continuem sentint ocupats.
De vegades costa explicar aquest cansament. No hem fet un gran esforç físic ni ha passat res extraordinari. Tanmateix, sentim que gairebé no queda espai per rebre res més. Una petita contrarietat ens desborda. Allò que habitualment resolem amb facilitat ens sembla complicat. Fins i tot allò que ens agrada pot convertir-se en una altra cosa que cal atendre.
Quan ens trobem així, és comprensible buscar una pràctica o un acompanyament que ens ajudi a descansar. Algunes persones s’acosten al Reiki precisament per aquest motiu: necessiten aturar-se, rebre cura i passar una estona sense haver de respondre a cap exigència.
Quin lloc pot ocupar el Reiki en aquest moment? Com podem acostar-nos-hi sense convertir-lo en una altra expectativa, una altra obligació o una promesa que ningú no ens hauria de fer?
La nostra vida quotidiana exigeix molta atenció. La feina, les relacions, els fills, les dificultats econòmiques, les decisions petites i les grans. A tot això s’afegeix una disponibilitat que sembla que no s’acabi mai: missatges, notícies, correus i converses que continuen obertes fins i tot quan hem apagat la pantalla.
Podem estar esmorzant mentre organitzem mentalment el dia. Escoltar algú mentre pensem què li respondrem. Anar a dormir i començar aleshores a revisar tot allò per a què no hem trobat temps.
Hi ha poc descans en aquesta manera de viure, encara que hi hagi moments sense activitat.
A més, una part d’aquest esforç es manté invisible. Recordar què necessita la família, preveure un problema, cuidar algú, sostenir una situació incerta. Hi ha responsabilitats que no es poden deixar damunt d’una taula en acabar la jornada.
Per això, abans de proposar-nos com descansar millor, potser convé reconèixer què estem sostenint. Sense comparacions i sense esperar a trobar-nos al límit per donar importància al nostre cansament.
No cal que la nostra vida sembli especialment difícil des de fora perquè ens estigui costant viure-la per dins.
Sovint responem a l’esgotament intentant organitzar-nos encara millor. Busquem una rutina, un mètode, una pràctica que ens permeti recuperar ràpidament la claredat i continuar.
Hi ha alguna cosa comprensible en aquest desig. Necessitem treballar, cuidar els nostres i atendre les obligacions. Però podem portar la mateixa exigència a l’espai on pretenem descansar.
Aleshores volem meditar bé, respirar correctament, deixar la ment en blanc o aconseguir que una sessió de Reiki produeixi una experiència determinada. Ens observem per comprovar si ja estem més tranquils. Si no passa, apareix una altra decepció: tampoc no sabem relaxar-nos.
Quan estem cansats, també podem convertir la cura en una manera d’avaluar-nos.
A Kisetsu entenem la pràctica com un espai on aprendre a estar amb allò que hi ha. Això inclou els dies de dispersió, la impaciència i el cansament. No necessitem arribar serens per començar. Tampoc no necessitem demostrar que estem aprofitant el temps.
Podem començar reconeixent una cosa molt més senzilla: avui em costa, i necessito tractar-me amb una mica més de consideració.
Quan estem esgotats, fins i tot la idea d’aprendre una pràctica o establir una nova rutina ens pot semblar massa. Potser ara mateix necessitem que algú ens acompanyi i ens ofereixi un espai on descansar.
Rebre una sessió de Reiki ens permet acostar-nos a aquesta pràctica sense tenir coneixements previs. No cal haver meditat, saber concentrar-se ni adoptar una creença determinada. Tampoc no cal arribar amb una disposició especial: podem venir tal com estem, amb el nostre cansament, les nostres preocupacions i aquesta sensació de no poder desconnectar.
La sessió comença amb una conversa senzilla sobre com ens trobem i què ens ha portat fins allà. No necessitem explicar més del que volem. Aquesta primera trobada permet expressar les nostres necessitats, resoldre dubtes i acordar com rebrem la sessió.
Després, ens mantenim vestits, habitualment estirats en una llitera, mentre el professional col·loca les mans suaument sobre diferents zones del cos o a prop seu. El contacte s’acorda prèviament i ha de resultar còmode. Podem demanar un canvi de postura, sol·licitar que no es toqui una zona o expressar qualsevol incomoditat.
Durant aquest temps no hi ha res que hàgim de fer bé.
Per a una persona acostumada a sostenir responsabilitats, atendre els altres o prendre decisions durant tot el dia, rebre atenció sense haver de dirigir el que passa pot ser una part valuosa de l’experiència. Hi ha un temps reservat per a ella, en un entorn tranquil i amb algú que l’acompanya respectuosament.
No podem prometre com se sentirà cada persona. Algunes descriuen tranquil·litat, escalfor o descans; d’altres continuen distretes o perceben pocs canvis. L’experiència també pot variar d’una sessió a una altra.
L’important és poder viure-la sense pressió i sense que ningú interpreti l’absència de sensacions com un problema, una resistència o una manca de receptivitat.
El valor d’una pràctica de cura no necessita recolzar-se en experiències extraordinàries.
És un dubte comprensible, especialment quan el motiu de consulta és l’esgotament mental.
Podem arribar a la sessió desitjant que, per fi, la ment s’aturi. Tanmateix, estirar-nos i tancar els ulls no fa desaparèixer automàticament les nostres preocupacions. Potser durant els primers minuts repassem el dia, recordem una tasca pendent o ens preguntem si estem aconseguint relaxar-nos.
No cal lluitar-hi.
Podem rebre la sessió mentre els pensaments continuen apareixent. Si ens resulta agradable, podem parar atenció al suport del cos, al contacte de les mans o al moviment natural de la respiració, sense forçar la concentració. També podem quedar-nos senzillament estirats, permetent-nos ser allà.
Els pensaments tornaran. Potser recordarem una conversa o alguna cosa urgent. Podem reconèixer-ho i, quan ens sigui possible, tornar a les sensacions presents.
Qui acompanya no ens hauria d’exigir que buidem la ment, visualitzem alguna cosa o assolim un estat particular. El cansament amb què arribem mereix ser acollit, no convertir-se en una altra tasca.
De vegades, el més significatiu d’aquesta estona és descobrir que podem rebre cura fins i tot quan ens costa descansar.
Buscar Reiki per a l’esgotament mental pot ser una manera de començar a donar espai a una necessitat que fa temps que ajornem.
Reservar una sessió suposa aturar l’agenda i reconèixer: necessito que algú m’atengui; necessito un temps per a mi. Aquest gest pot tenir valor, especialment quan habitualment deixem el nostre benestar per a més endavant.
Alhora, convé mantenir una expectativa realista. La recerca disponible no permet presentar el Reiki com un tractament d’eficàcia demostrada per a l’esgotament mental. Una experiència de descans o benestar no permet assegurar que s’hagi resolt allò que ens està esgotant.
Per això, rebre sessions pot formar part d’una cura més àmplia, juntament amb el descans quotidià, el suport d’altres persones, els canvis que siguin possibles en les nostres circumstàncies i l’atenció sanitària quan sigui necessària.
Tampoc no hi ha un nombre de sessions que pugui garantir un resultat. Podem començar amb una, observar com vivim l’experiència i decidir després si volem continuar. Aquesta decisió s’hauria de prendre amb llibertat, sense compromisos anticipats ni promeses de recuperació.
Un acompanyament honest deixa espai tant per continuar com per reconèixer que necessitem una altra mena d’ajuda.
Podem utilitzar les pràctiques de benestar per intentar suportar indefinidament una situació que necessita canviar. Rebem una sessió, descansem una mica i tornem a una càrrega que continua sent excessiva. La pràctica ens ofereix una pausa, però les condicions es mantenen intactes.
De vegades cal revisar horaris, repartir responsabilitats, demanar ajuda o mantenir una conversa que fa temps que evitem. Altres vegades necessitem reconèixer que les nostres possibilitats actuals no són suficients per a tot el que estem intentant sostenir.
No sempre podem fer aquests canvis immediatament. Hi ha feines que necessitem conservar, persones que depenen de nosaltres i dificultats que no es resolen amb una decisió individual. Parlar d’autocura sense tenir en compte aquestes circumstàncies pot resultar injust.
Per això, el Reiki no s’hauria d’utilitzar per responsabilitzar una persona de no trobar-se bé en condicions difícils. Ni per suggerir que tot depèn de la seva actitud, de la seva pràctica o de la seva capacitat per mantenir la calma.
La cura també pot consistir a reconèixer que alguna cosa és massa. Una pausa ens pot donar l’ocasió d’escoltar-ho. Després caldrà veure quins suports, converses o decisions són possibles.
De vegades imaginem la serenitat com un estat en què res no ens afecta. Una persona serena, pensem, ho hauria de comprendre tot, acceptar qualsevol dificultat i conservar sempre una actitud amable.
Aquesta imatge pot tornar-se especialment dura quan estem cansats. Podem confondre l’acceptació amb continuar suportant, o interpretar el nostre malestar com una manca de maduresa espiritual. Aleshores, a més d’esgotats, ens sentim culpables per no viure la situació d’una altra manera.
En la nostra manera d’entendre la pràctica, acceptar comença per reconèixer amb sinceritat el que passa. Si estem sobrepassats, aquest és el punt de partida. Si necessitem ajuda, també. La serenitat pot conviure amb una conversa incòmoda, una decisió difícil o un límit clar.
No hem d’esperar a sentir-nos completament tranquils per cuidar la nostra vida.
Rebre sessions i practicar Reiki personalment són dues maneres diferents d’acostar-se a aquesta pràctica.
Algunes persones prefereixen venir de manera puntual, quan senten la necessitat de reservar un espai per descansar i ser ateses. D’altres descobreixen amb el temps que volen aprendre Reiki i incorporar l’autotractament a la seva vida quotidiana.
No hi ha cap obligació de passar d’una experiència a l’altra.
Si ja hem après Reiki, podem dedicar uns minuts a l’autotractament, ajustant la pràctica a les nostres possibilitats. Podem seure o estirar-nos còmodament i col·locar les mans en una posició que resulti natural, sense modificar la respiració ni buscar sensacions. Si una postura incomoda, la canviem. Si necessitem acabar, acabem.
També podem rebre una sessió d’una altra persona. Saber cuidar-nos no elimina la necessitat que ens cuidin.
I si mai no hem practicat, podem començar senzillament per rebre. Sense convertir aquesta primera trobada en un nou projecte personal ni en una altra disciplina que calgui mantenir.
Hi ha moments per aprendre i moments en què necessitem deixar-nos acompanyar.
L’expressió «esgotament mental» descriu una experiència, però no explica per si sola la seva causa.
Si el cansament persisteix, empitjora o dificulta de manera important el son, la feina, les relacions o les tasques habituals, convé consultar un professional sanitari. També si apareix un malestar emocional que sentim que no podem sostenir.
No cal arribar a una situació extrema per demanar ajuda. Ni provar primer totes les pràctiques d’autocura.
Podem rebre atenció professional i, alhora, mantenir aquelles pràctiques personals que ens resultin agradables i compatibles amb les indicacions rebudes. Cadascuna ocupa el seu lloc.
Qui acompanya mitjançant Reiki ha de respectar aquest límit: no diagnosticar, no recomanar abandonar tractaments i no atribuir l’esgotament a suposats bloquejos com si fossin una explicació mèdica.
Una relació de cura necessita espai per reconèixer el que sabem i el que no sabem.
Potser una de les dificultats del nostre temps és donar valor a alguna cosa que no produeix un resultat visible.
Ens sembla raonable dedicar hores a treballar, estudiar o resoldre problemes. En canvi, reservar una estona per estar quiets pot despertar la sensació que estem perdent el temps. Fins i tot el descans sembla necessitar una justificació: descansar per rendir millor, recuperar forces per continuar, parar per tornar a fer.
Però la nostra vida mereix cura també quan aquesta cura no es tradueix en productivitat.
Hi ha valor a passar una estona en silenci. A rebre una atenció respectuosa. A sentir el cos sense demanar-li res. A deixar una pregunta sense resposta fins demà.
Quan estem esgotats, potser el primer que necessitem és deixar de discutir amb el nostre cansament. Reconèixer-lo. Escoltar què ens està demanant i buscar la manera d’atendre’l.
A Kisetsu oferim sessions individuals de Reiki a Barcelona des d’un enfocament senzill, respectuós i atent a cada persona.
Si passes per un període d’esgotament mental i vols conèixer aquesta pràctica, pots acostar-t’hi sense experiència prèvia. Abans de començar, parlarem de com et trobes, del que busques i de qualsevol dubte que tinguis sobre la sessió.
El nostre compromís és oferir-te un espai de cura, amb expectatives honestes i respecte per la teva situació. Un temps en què puguis estar com estàs, sense haver de demostrar res.
Pots consultar aquí la informació sobre les nostres sessions individuals de Reiki a Barcelona.
Jordi Ibern
Fa temps que no practiques Reiki? Descobreix com reprendre’l amb calma, sense culpa ni exigències, i recuperar l’autotractament en el dia a dia.
Què cal tenir en compte per aprendre Reiki tradicional japonès a Barcelona: professor, pràctica, Reiju i com són els cursos de Kisetsu.
Com aprendre Reiki online combinant classes gravades i una trobada amb el professor per rebre Reiju. Coneix la formació de Kisetsu.