El Reiki és una pràctica japonesa basada principalment en la imposició de mans. S’utilitza per afavorir un estat de relaxació, calma i benestar, i també es pot practicar com una disciplina de creixement i cura personal.
La seva aparent senzillesa —una persona roman estirada o asseguda mentre una altra col·loca suaument les mans sobre diferents zones del cos— pot fer pensar que no hi ha gaire més al darrere. Tanmateix, el Reiki comprèn també una pràctica personal, una filosofia i una manera determinada de relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres.
Tot i que avui es practica en nombrosos països, els seus orígens es troben al Japó, a principis del segle XX, i estan vinculats principalment a la figura de Mikao Usui (1865–1926).
La paraula Reiki s’escriu habitualment en japonès amb dos kanji: 霊気 (reiki).
La seva traducció no és del tot senzilla. El segon caràcter, 気 (ki), apareix en nombroses paraules japoneses i fa referència, segons el context, a conceptes relacionats amb l’energia, l’estat d’ànim, l’estat interior o la vitalitat.
霊 (rei) també té diferents significats i matisos relacionats amb allò espiritual, sagrat o que transcendeix el que és purament material.
Per aquesta raó, Reiki se sol traduir a Occident com «energia universal» o «energia espiritual». Són traduccions útils per aproximar-nos al concepte, tot i que, com passa sovint quan traslladem termes japonesos a llengües occidentals, cap d’elles no en recull completament tots els matisos.
El mètode que avui coneixem com a Reiki es va desenvolupar al Japó a partir dels ensenyaments de Mikao Usui i posteriorment es va estendre fora del país a través de diferents mestres i llinatges.
La forma més coneguda de Reiki és probablement la sessió que un practicant fa a una altra persona.
Durant una sessió, la persona roman normalment vestida i estirada còmodament en una llitera, tot i que també pot rebre Reiki asseguda. El practicant col·loca les mans suaument sobre diferents zones del cos o les manté a una petita distància.
No es fan manipulacions físiques, massatges ni moviments bruscos.
La sessió transcorre generalment en silenci i en un ambient tranquil. Algunes persones experimenten una relaxació profunda; d’altres perceben calor, fred, formigueig, pesadesa o lleugeresa. També poden aparèixer emocions o records. I algunes persones, senzillament, no senten res d’especial.
Totes aquestes experiències són normals.
No hi ha cap sensació determinada que s’hagi de produir durant una sessió de Reiki.
Aquesta pregunta es pot respondre des de perspectives diferents.
Segons l’explicació tradicional del Reiki, durant la pràctica es produeix una interacció relacionada amb el ki, l’energia vital. El practicant no utilitzaria la seva pròpia energia ni intentaria controlar conscientment el que passa, sinó que permetria que el Reiki actués a través de la imposició de mans.
Aquesta és l’explicació que pertany a la tradició i a la pràctica del Reiki.
Des d’un punt de vista científic, però, hem de ser més prudents.
Fins ara no hi ha evidència científica que hagi demostrat l’existència d’un camp energètic específic associat al Reiki, ni s’ha establert cap mecanisme biològic que permeti explicar el Reiki en els termes energètics utilitzats tradicionalment. El National Center for Complementary and Integrative Health (NCCIH), que forma part dels National Institutes of Health dels Estats Units, ho assenyala expressament.
Això no significa necessàriament que les experiències de les persones que practiquen o reben Reiki siguin falses. Significa una cosa molt més senzilla: la ciència no ha demostrat el mecanisme energètic que tradicionalment s’utilitza per explicar-lo.
Són dues afirmacions diferents i creiem que és important no confondre-les.
El Reiki ha estat objecte de diferents estudis científics, especialment en relació amb la relaxació, l’ansietat, el dolor i la qualitat de vida.
Els resultats no són concloents.
El NCCIH considera que el Reiki no ha demostrat clarament la seva eficàcia per a cap finalitat relacionada amb la salut i assenyala que bona part dels estudis disponibles presenten limitacions metodològiques o resultats inconsistents.
Tanmateix, la recerca continua.
Una revisió sistemàtica i metaanàlisi publicada el 2025, que va analitzar assaigs clínics aleatoritzats amb un total de 661 participants, va trobar una petita millora estadísticament significativa en la qualitat de vida de les persones que van rebre Reiki. Aquests resultats són interessants, però s’han d’interpretar amb prudència i no demostren l’existència del mecanisme energètic proposat tradicionalment pel Reiki.
Una revisió sistemàtica publicada el 2026 sobre Reiki i Therapeutic Touch en cures pal·liatives també va trobar alguns resultats positius relacionats amb el dolor, l’ansietat, la fatiga, la relaxació i el benestar emocional, però va concloure que l’evidència disponible continua sent limitada i heterogènia.
Per tant, probablement la resposta més rigorosa actualment sigui aquesta: hi ha resultats prometedors en determinades àrees relacionades amb el benestar i la qualitat de vida, però encara no disposem d’evidència científica prou sòlida per establir conclusions definitives sobre l’eficàcia específica del Reiki ni sobre el seu mecanisme d’acció.
Moltes persones recorren al Reiki principalment per relaxar-se, reduir la sensació subjectiva d’estrès o disposar d’un espai de calma i recolliment.
També es pot utilitzar com a acompanyament durant períodes emocionalment difícils o juntament amb tractaments mèdics convencionals.
De fet, algunes institucions sanitàries i centres de cures pal·liatives ofereixen Reiki com a teràpia complementària, precisament dins d’aquest context de benestar i acompanyament. Cancer Research UK, per exemple, explica que algunes persones amb càncer utilitzen Reiki juntament amb els seus tractaments i hi poden trobar relaxació i suport emocional, però adverteix clarament que el Reiki no tracta el càncer.
Aquesta distinció és fonamental.
Complementari no significa alternatiu.
El Reiki no s’hauria d’utilitzar per substituir un diagnòstic, una medicació o un tractament mèdic necessari. Quan hi ha un problema de salut, correspon als professionals sanitaris fer el diagnòstic i establir el tractament adequat. Les mateixes orientacions sanitàries sobre teràpies complementàries insisteixen que aquestes s’han d’utilitzar juntament amb la medicina convencional i no en el seu lloc.
Una part important del Reiki acostuma a quedar oculta quan parlem únicament de sessions i tractaments.
Tradicionalment, aprendre Reiki significa també practicar Reiki amb un mateix.
L’autotractament, la meditació, determinats exercicis japonesos i els Gokai —els principis o preceptes associats als ensenyaments d’Usui— formen part d’aquesta dimensió personal de la pràctica.
Des d’aquesta perspectiva, el Reiki no consisteix únicament a «fer alguna cosa» a una altra persona.
Es pot convertir en un espai quotidià en què aturar-nos, prestar atenció al cos, romandre uns minuts en silenci i observar com estem.
Potser aquesta és una de les raons per les quals una pràctica aparentment tan senzilla pot acompanyar algunes persones durant molts anys.
No.
El Reiki no és una religió i la seva pràctica no exigeix adoptar una determinada fe o sistema de creences.
Una persona es pot apropar al Reiki des d’una concepció espiritual, des de la curiositat, com una pràctica de benestar o simplement perquè vol experimentar per si mateixa què passa durant una sessió.
Tampoc creiem que calgui convèncer ningú.
L’experiència del Reiki és fonamentalment personal i, com passa amb moltes pràctiques contemplatives, probablement sigui més interessant experimentar-la que no pas intentar construir massa idees al seu voltant.
Què significa Reiki?
Reiki (霊気) és un terme japonès que se sol traduir com «energia espiritual» o «energia universal». La traducció és aproximada, ja que tots dos caràcters tenen diferents significats i matisos en japonès.
Qui va crear el Reiki?
El mètode de Reiki que coneixem actualment té el seu origen en els ensenyaments de Mikao Usui, al Japó, a principis del segle XX. Després de la seva mort, l’any 1926, els seus ensenyaments es van continuar transmetent i posteriorment van arribar a altres països.
M’he de treure la roba durant una sessió?
No. Les sessions de Reiki es fan normalment amb la persona completament vestida. El practicant col·loca les mans suaument sobre el cos o a una petita distància.
He de sentir alguna cosa perquè la sessió funcioni?
No. Algunes persones senten calor, formigueig, relaxació o diferents sensacions corporals; d’altres no perceben res d’especial. No hi ha cap experiència correcta que s’hagi de produir durant una sessió.
Cal creure en el Reiki?
No. El Reiki no exigeix cap creença religiosa ni espiritual determinada.
Pot el Reiki substituir un tractament mèdic?
No. El Reiki és una pràctica complementària i mai no s’hauria d’utilitzar per substituir l’atenció, el diagnòstic o un tractament mèdic necessari.
El Reiki és una pràctica japonesa senzilla en la seva forma: silenci, presència i imposició de mans.
Tradicionalment, s’entén a través del concepte japonès de ki i d’una dimensió espiritual de la pràctica. La ciència actual no ha demostrat l’existència del camp energètic proposat per aquesta explicació tradicional i encara no permet establir conclusions definitives sobre els seus mecanismes o la seva eficàcia específica, tot i que algunes investigacions han trobat resultats positius relacionats amb el benestar i la qualitat de vida.
Potser no cal convertir aquesta incertesa en un problema.
Podem respectar una tradició sense atribuir-li allò que no sabem. Podem reconèixer l’experiència de les persones que practiquen Reiki sense convertir-la automàticament en evidència científica. I podem permetre que la recerca continuï fent la seva feina.
Mentrestant, el Reiki pot continuar sent allò que per a moltes persones ha estat durant anys: una pràctica senzilla de cura, atenció i presència.
National Center for Complementary and Integrative Health (NCCIH), Reiki. National Institutes of Health.
Consultar la font del NCCIH
Liu K. et al. (2025), Effects of Reiki therapy on quality of life: a meta-analysis of randomized controlled trials, Systematic Reviews, 14(1), 72.
Consultar l’estudi a PubMed
Pontes-Gomes R., Reis-Pina P. (2026), Reiki and Therapeutic Touch for symptom burden and quality of life in palliative settings: A systematic review.
Consultar la revisió a PubMed
Cancer Research UK, Reiki — Complementary and alternative therapy.
Consultar Cancer Research UK
NHS Specialist Pharmacy Service, Advising on complementary products and conventional medicines (actualitzat el 2025).
Consultar NHS Specialist Pharmacy Service
Pots aprendre Reiki amb nosaltres presencialment a Barcelona, online o mitjançant una formació personalitzada.
Aprendre Reiki al Japó permet situar la pràctica en un context cultural més ampli. Què cal tenir en compte en triar una formació i com plantegem el nostre viatge de mestratge a Kisetsu.
Una guia clara per començar a meditar des de zero: postura, respiració, durada, meditació guiada i com crear una pràctica constant.
Què s’aprèn en els tres nivells de Reiki, des de Shoden i l’autotractament fins a Okuden, els símbols i el mestratge Shinpiden.
