Durant dècades, a Occident s’ha parlat dels «símbols del Reiki» com si tots pertanyessin a una mateixa categoria. Tanmateix, una mirada més atenta —i més propera a la sensibilitat japonesa— mostra que no tots són el mateix. Alguns són, efectivament, formes simbòliques. Altres són expressions escrites en kanji. I algun, com veurem, podria guardar relació amb tradicions cal·ligràfiques i esotèriques anteriors al mateix Reiki, encara que això no es pugui afirmar amb absoluta certesa històrica.
Comprendre això no en redueix el valor. Més aviat el refina.
Perquè el problema mai no ha estat considerar aquests signes com a sagrats. Allò sagrat, al Japó, no depèn necessàriament del secret. El veritable malentès ha estat un altre: confondre l’escriptura amb un símbol abstracte, i l’ensenyament contemplatiu amb una fórmula ritual tancada.
En realitat, una part del llegat de Mikao Usui sembla apuntar en una direcció molt més sòbria i profunda: els signes no serien tant claus màgiques com suports per a la ment, per a l’atenció i per a la maduració interior.
Amb aquesta mirada, podem acostar-nos de nou als quatre grans signes que Occident sol reunir sota l’expressió «símbols del Reiki»: Chokurei, Seiheki, Hon Sha Ze Shō Nen i Dai Kō Myō. I, finalment, al mateix nom Reiki, escrit en kanji.
El Chokurei ocupa un lloc singular. A diferència d’altres elements del sistema, no correspon a un kanji identificable ni a una frase japonesa escrita. Es tracta, més aviat, d’un símbol gràfic al qual s’associa un jumon o formulació verbal, i el nom del qual sol escriure’s com 直 霊
直 (choku) – directe, recte
霊 (rei) – esperit, dimensió espiritual
La interpretació més habitual seria alguna cosa propera a «dirigir directament la força espiritual» o «posar l’esperit directament aquí».
La forma concreta del signe, però, no és un caràcter japonès ordinari. És una forma simbòlica, probablement estilitzada per a la pràctica.
En l’ensenyament occidental sovint s’ha presentat com el «símbol de poder». Aquesta descripció no és del tot incorrecta, però sí insuficient. Des d’una sensibilitat més japonesa, es podria entendre millor com un gest de concentració. No tant una ordre per «activar» alguna cosa, sinó una manera de recollir, centrar i convocar l’atenció.
Pel que fa al seu ús, també hi ha diferències entre escoles. En moltes línies occidentals el Chokurei s’utilitza principalment com una manera d’intensificar o focalitzar l’energia, aplicant-lo a l’inici o al final d’un tractament, o sobre determinades zones del cos.
En canvi, en algunes escoles japoneses tradicionals el símbol s’entén d’una manera més sòbria, com un suport per a la concentració de la ment i de la intenció, més proper a un gest d’atenció que no pas a una eina per «augmentar poder».
En aquest context, l’èmfasi no recau tant en el símbol en si, sinó en la claredat interior des de la qual es traça o s’invoca.
L’anomenat Seiheki —o Sei He Ki, segons diferents transliteracions— és probablement un dels signes més fascinants del sistema.
Tampoc sembla correspondre a cap kanji reconeixible, i el seu nom no constitueix una expressió japonesa transparent en el mateix sentit que Hon Sha Ze Shō Nen. Per això, alguns estudiosos han plantejat la possibilitat que aquest signe no provingui de l’escriptura japonesa ordinària, sinó d’una forma més antiga o lateral de sacralitat gràfica.
Una de les hipòtesis més suggeridores és la seva possible relació amb la síl·laba llavor hṛīḥ, coneguda al Japó com kiriku, utilitzada en el budisme esotèric, especialment en la tradició Shingon Buddhism.
Aquesta síl·laba es representa en escriptura Siddham i apareix associada al Buda Amitābha.
Algunes formes estilitzades de kiriku presenten certa semblança amb el traç que en el Reiki occidental es coneix com a Seiheki. Tanmateix, cal mantenir la prudència: una similitud formal no permet afirmar amb certesa que ambdós siguin equivalents.
El més raonable és considerar aquesta relació com una hipòtesi plausible però no demostrada.
Curiosament, el camp de significat associat al Seiheki en Reiki es relaciona amb hàbits mentals, patrons emocionals i condicionaments interns.
En japonès, el terme 癖 (heki) —hàbit, tendència o patró arrelat— descriu precisament un comportament o inclinació repetida.
Per això el Seiheki s’ha associat sovint amb la transformació d’hàbits mentals i emocionals, una lectura que encaixa bé amb la dimensió contemplativa de moltes tradicions japoneses.
Pel que fa al seu ús, també aquí s’observen diferències entre escoles. En moltes línies occidentals el Seiheki s’utilitza principalment en relació amb aspectes emocionals o mentals i amb hàbits arrelats, aplicant-lo durant els tractaments per acompanyar processos de transformació interior.
En algunes escoles japoneses, en canvi, el símbol s’entén més aviat com un suport per harmonitzar la ment i el cor, un recordatori de la importància de la claredat interior i de la rectificació dels propis patrons mentals.
En d’altres, s’utilitza com a element central de la tècnica Seiheki Chiryō, una tècnica de Reiki sovint ensenyada en el curs d’Okuden, dissenyada per Mikao Usui per treballar i reprogramar mals hàbits i addiccions.
Per tant, el Sei He Ki, més que un símbol destinat a «corregir» alguna cosa, pot entendre’s com un gest que convida a restablir l’harmonia en la ment de qui practica.
Dels anomenats símbols del Reiki, Hon Sha Ze Shō Nen és el cas més clar en què ens trobem davant de kanji reals.
S’escriu habitualment així 本 者 是 正 念
Cada caràcter aporta el seu matís:
本 (hon) – origen, arrel
者 (sha) – allò que és / persona
是 (ze) – allò que és correcte
正 (shō) – correcte, just, veritable
念 (nen) – ment, atenció conscient
El sentit global és complex i presenta clares ressonàncies budistes. Una interpretació possible seria: «La ment correcta és la naturalesa original.» O també: «La consciència veritable pertany a l’essència.»
Per això, més que un símbol abstracte, aquesta expressió sembla funcionar com un ensenyament condensat sobre la naturalesa de la ment.
Les diferències entre escoles són potser encara més visibles en aquest cas. En moltes tradicions occidentals Hon Sha Ze Shō Nen s’ha associat principalment amb el que s’anomena tractament a distància, utilitzant-se com una manera d’establir connexió més enllà de l’espai físic.
Algunes interpretacions japoneses, però, subratllen que la frase apunta sobretot a la naturalesa de la ment i a la rectitud de la consciència, més que no pas a una tècnica concreta.
Des d’aquesta perspectiva, el símbol no seria tant un mecanisme per «enviar energia», sinó un recordatori que la ment correcta no està limitada ni pel temps ni per l’espai.
L’anomenat símbol de mestratge correspon també a kanji reals: 大 光 明
Cada caràcter revela el significat amb força claredat:
大 (dai) – gran
光 (kō) – llum
明 (myō) – claredat, il·luminació
El sentit literal seria «gran llum brillant» o «gran claredat lluminosa».
Aquesta expressió apareix en diferents textos del budisme japonès per referir-se a la llum de la saviesa o de la il·luminació espiritual.
Més que un signe de poder, sembla apuntar a una cosa més profunda: la claredat de la naturalesa essencial.
En moltes escoles occidentals Dai Kō Myō es presenta com el símbol de mestratge, reservat a aquells que arriben al darrer nivell d’ensenyament. Sovint s’utilitza en iniciacions o en pràctiques considerades de més profunditat.
Al Japó, però, algunes interpretacions posen menys èmfasi en la jerarquia i més en la comprensió interior que aquest signe representa. La «gran llum brillant» no indicaria tant un grau de poder com una claredat espiritual que es cultiva a través de la pràctica i de la maduració personal.
Finalment, el mateix nom Reiki també està compost per kanji 霊 気
霊 (rei) – espiritual, numinós, subtil
気 (ki) – alè vital, vitalitat, energia vital
A Occident sovint es tradueix com «energia universal», però aquesta traducció simplifica molt el sentit original.
Més que una energia física, el terme apunta a alguna cosa més propera a una vitalitat impregnada de dimensió espiritual. No tant una cosa que es posseeix, sinó una realitat amb la qual s’aprèn a alinear-se.
A Occident, Reiki s’entén sovint principalment com una energia universal que pot canalitzar-se per a la sanació, una explicació que ha ajudat a transmetre la pràctica d’una manera accessible.
Al Japó, però, el terme s’associa sovint amb una comprensió més àmplia de la vida i de la dimensió espiritual que la impregna.
En aquest sentit, Reiki no seria únicament una cosa que s’utilitza durant un tractament, sinó una qualitat de presència i d’harmonia que es cultiva en la manera de viure.
Mirar de nou els anomenats símbols del Reiki des d’aquesta perspectiva no significa despullar el sistema del seu misteri. Significa, més aviat, retornar-li un misteri més veritable.
Chokurei pertany a l’àmbit del símbol gràfic. Seiheki podria guardar relació amb tradicions esotèriques com hṛīḥ / kiriku, encara que això no es pugui confirmar amb certesa. Hon Sha Ze Shō Nen és una frase filosòfica escrita en kanji. Dai Kō Myō és una expressió clàssica sobre la llum i la claredat espiritual. I Reiki, en el seu mateix nom, ja conté una visió profunda de la vida.
Potser el pas més important avui no és defensar el secret, sinó recuperar la comprensió. Perquè allò que és sagrat no sempre necessita amagar-se; de vegades només necessita ser llegit de nou.
Potser, amb el temps, els símbols deixaran de percebre’s com a formes misterioses i començaran a revelar-se com allò que potser sempre han estat: eines cap a una comprensió més profunda de la ment i de la vida.
Aleshores el traç ja no serà allò essencial.
Allò essencial serà la claredat, l’atenció i la presència des de la qual neix aquest traç.
Aprendre Reiki al Japó permet situar la pràctica en un context cultural més ampli. Què cal tenir en compte en triar una formació i com plantegem el nostre viatge de mestratge a Kisetsu.
Una guia clara per començar a meditar des de zero: postura, respiració, durada, meditació guiada i com crear una pràctica constant.
Què s’aprèn en els tres nivells de Reiki, des de Shoden i l’autotractament fins a Okuden, els símbols i el mestratge Shinpiden.
